“Hello World!”
Arribats a aquest punt, és hora de passar a l’acció i començar a fer codi!
Processing, com qualsevol entorn de programació amb cara i ulls, té una consola. Un lloc on, via text, podem rebre missatges del programa, i, quan n’hi hagi, veure els errors. És la consola, i es troba al capdavall de la interfície de Processing, amb un fons negre:
Aquí és on veurem els resultats del nostre primer programa, el que en argot de programadors s’anomena el “Hello World!”.
Fer-l’ho és tant senzill com escriure:
print(”Hello World!”);
dins la interfície de Processing, prémer “run” i… voilà! Heu creat el primer programa!
Si heu vist Hello World! escrit en blanc a la consola, el primer programa ha estat compilat i executat amb èxit.
print és una instrucció que li diu a java que escrigui el paràmetre (que va entre parèntesi) a la consola. Si canvieu Hello World! per qualsevol altra cosa i executeu el programa veureu que el resultat canvia.
Veureu que hi ha un punt i coma al final de la línia. EN JAVA, CAL ACABAR CADA LÍNIA DE CODI AMB UN PUNT I COMA. Això vol dir que cal “;” al final de cada instrucció, no necessàriament de cada lína tal i com l’escribim a la interfície de Processing. Però cal tenir això en compte sempre ja que és un error molt comú oblidar-se’n algun.
També és MOLT IMPORTANT quan programem l’ORDRE en què escibim les instruccions. Així, el codi
println(”Hello World!”);
println(”Hola món!”);
escriurà primer la frase en anglès i després en català. Òbviament aquí l’exemple és trivial, però la importància és molt gran a mesura que el codi es va tornant complex.
També haureu vist que en aquest segon exemples la instrucció és prinln, amb “ln”. Això vol dir “print line”, i executa un canvi de línia després d’escriure cada paràmetre.
Proveu el codi:
print(”Hello World!”);
print(”Hola món!”);
i veureu la diferència.
També haureu vist que cada cop que executàveu un programa s’obria una petita finestra en blanc (o en gris, de fet). Es tracta de la finestra que processing crea i és on ens centrarem, sobretot, a partir d’ara. Sense deixar mai de banda la consola, molt útil per al programador, evidentment el que ens interessa és la finestra, ja que aquest és el resultat final de l’aplicació. Allò que el públic veu.
[Nota: si ja heu fet copiar+enganxar del codi des del bloc a la interfície de processing, teniu vocació de programadors!]